divendres, 28 de febrer del 2014

Què és Monsanto?



Monsanto és una empresa proveedora de productes químics per a l'agricultura, majoritàriament herbicides i transgènics. Entre els seus productes més coneguts es troben el glifosat  i el blat de moro genèticament modificat. Monsanto va ser fundada a San Luis, Missouri, Estats Units en 1901. El seu fundador John Francis Queeny és un químic veterà de la indústria farmacèutica.

Monsanto es dedica en l'actualitat principalment a la producció d'herbicides i de llavors genèticament modificades (aliments transgènics) .

Al llarg de la seva història, Monsanto ha anat evolucionant en els seus negocis. En els seus inicis el 1914 distribuïa sacarina, el 1938 tenia negocis químics en el sector dels plàstics i les resines, el 1976 es va endinsar en el negoci dels herbicides i el 1981 se suma a la carrera biotecnològica. L'any 2000 va contribuir a desxifrar el codi genètic de l'arròs, i va anunciar que la informació obtinguda en la investigació seria compartida amb la comunitat científica mundial. 
La companyia genera polèmiques al voltant del món, a causa de múltiples denúncies sobre perjudicis a la salut, impactes ambientals negatius i el desconeixement sobre els efectes que podria produir l'alteració genètica dels aliments.
Teresa Anglada Marqués

dilluns, 24 de febrer del 2014

Qui va ser en Severo Ochoa?

Severo Ochoa

Severo Ochoa de Albornoz fou un metge i bioquímic de nacionalitat espanyola i a partir del 1956 també nord-americana, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la síntesi de l'àcid nucleic.
Va néixer el 24 de setembre de 1905 a la ciutat de Luarca, població situada al Principat d'Astúries. A la mort del seu pare la família es traslladà a Màlaga, on va estudiar el batxillerat, i l'any 1922 va iniciar els seus estudis de medicina a la Facultat de Medicina de la Univesitat de Madrid, on es va doctorar l'any 1929.
En el segon any de carrera va conèixer al professor de fisiologia Juan Negrín, posterior president del Govern d'Espanya durant la Segona República, amb el qual va treballar al laboratori de Fisiologia de la Residència d'Estudiants i es va centrar en el metabolisme energètic, amb especial atenció a les molècules fosforilades. Durant la seva època de resident al laboratori de la Residència d'Estudiants, Ochoa va posar a punt un mètode per a la determinació de la creatinina.

Alex Bosch Anglada

Qui va ser en Severo Ochoa?

SEVERO OCHOA


El professor Severo Ochoa Barnús neix el 25 de Setembre de 1905 a Astúries. Va estudiar a l'institut de Màlaga on va realitzar els seus estudis secundaris. El seu interès per la biologia procedeix en gran part per les publicacions del neuròleg Ramón i Cajal. Va estudiar a la facultat de medicina de Madrid on es va llicenciar el 1929.
Després de llicenciar treballar a l'institut del Kaiser Guillermo en Heildelberg gràcies a una beca d'investigació. Durant aquest període va treballar sobre bioquímica i la fisiologia del múscul. En 1931 va ser nomenat professor de fisiologia a la Universitat de Madrid, posat en el qual va estar fins a 1935.
Es va casar el 1931 amb Carmen García Cobián amb la qual no va tenir fills.
El 1932 treball en l'Institut Nacional per a la investigació de Londres on treball sobre enzimologia.
Al seu retorn a Madrid el 1934 va ser nomenat professor de fisiologia i bioquímica i després va ser nomenat director de Fisiologia a l'Institut d'investigació Mèdica de Madrid.
El 1941 es desplaça als Estats Units treballant a la facultat de medicina de la Universitat de Washington a San Luis on va ser nomenat instructor i investigador associat en farmacologia i treballar amb els professors Carl i Gerty Cori en qüestions de enzimologia.
En 1942 va ser nomenat investigador per la Facultat de Medicina de Nova York. Posteriorment va ser professor ajudant de bioquímica, professor de farmacologia, professor de bioquímica a 1954 i Director del departament de bioquímica. El 1956 obté la nacionalitat nord-americana.
El seu descobriment més important va ser la consecució de la síntesi de l'àcid ribonucleic ARN (present en les cèl·lules, el qual permet la síntesi i la reproducció del codi genètic que ens fa tenir els caràcters i semblar als nostres familiars) a partir d'un substrat adequat de nucleòtids.
Amb aquest descobriment s'uneixen els dos pols de la ciència que es creien separats, com són la bioquímica i la fisicoquímica.
Per aquest descobriment se li va concedir el Premi Nobel de Medicina l'any 1959 compartit amb el professor Arthur Kornberg.
Durant 1970 el laboratori d'Ochoa va contribuir a identificar les correspondències entre els nucleòtids i els aminoàcids de les proteïnes, la clau de la genètica.
Sever Ochoa va morir a Madrid el 1993, sent enterrat a Luarca, després del seu retorn definitiu vuit anys abans.




Rut Llabrés

dilluns, 17 de febrer del 2014

Un fil que travessa el gel, i aquest no es romp! Màgia!

En Francisco també ha fet a casa l'experiment!
Francisco Paniagua

Explicació: En augmentar la pressió davall el fil, disminueix el punt de congelació de l'aigua, i el gel es fon a sota; en pujar sobre el fil, l'aigua es torna a congelar, i sembla que el fil travessa el gel. És el mateix fenomen que succeeix sota els patins de gel, i que fa que el patinador llenegui tant: en realitat, podríem dir que llenega sobre l'aigua líquida que es forma sota els seus patins!

Trobareu una explicació aquí

diumenge, 16 de febrer del 2014

Rosallind Franklin, una injustícia històrica.

Darrerament hem rallat del paper de Rosallind Franklin en el descobriment de l'estructura de l'ADN, i de la injustícia històrica al seu reconeixement.
Na Rosa, bona lectora del "muy", ens ha fet arribar un article molt interessant: 


Rosa Portella, Ciutadella

dijous, 13 de febrer del 2014

Un fil-ferro que travessa el gel, i aquest no es romp! Màgia!

Na Cèlia ha fet a casa un experiment sorprenent! I ens ha enviat les fotos!


Explicació: En augmentar la pressió davall el filferro, disminueix el punt de congelació de l'aigua, i el gel es fon a sota; en pujar sobre el filferro, l'aigua es torna a congelar, i sembla que el fil travessa el gel.
És el mateix fenomen que succeeix sota els patins de gel, i que fa que el patinador llenegui tant: en realitat, podríem dir que llenega sobre l'aigua líquida que es forma sota els seus patins!

Trobareu una explicació aquí