dilluns, 6 d’octubre del 2014

Altres dos endemismes: La rata sarda i la didalera

Rata cellarda (Eliomys quercinus gymnesicus)

És un rosegador d'orelles grans, ulls sortints i cua llarga, recoberta de pèls, que cap a la punta es van fent més llargs fins a formar una especie de pinzell.

El que més destaca en aquest animal son les dues linies que surten del mussell i arriben fins a la base de les orelles, la coloració de la resta del cos es tons entre grissos i marrons, el ventre blanc amb una taca negra a cada pota.

La mesura del cap i el cos pot arribar a fer entre 12 i 14 cm i la cua entre 10 i 12 cm.
La rata cellarda sol pesar entre 60 i 120 gr.

És endèmica de Mallorca i Menorca i viu en un hàbitat on abunden les pedres i els grans blocs, i els terrenys on viu solen ser boscos arbrats.

No està considerada en perill de extinció, però si que pateix un gran risc i s'esta vigilant per no seguir destruint els seus hàbitats i no acabi extingida o en perill greu d'extinció.

Dedalera (Digitalis  minor)

Descrita per Carl Von Linnée el 1771; La dedalera, didal o herba de Santa Maria és un dels més bells endemismes de les Balears. És anomenada Digitalis perquè les seves flors imiten la forma d’un dedal. És endémica concretament de Menorca, Mallorca i Cabrera i floreix en els mesos de Maig i Juliol.
La seva categoria en IUCN és poc preocupant.

El seu hábitat es basa en penyes humides i fissures de roques ,  tant en Zones de sol  com d'ombra .                                                            

                         Clara Pons i Zoe Montagud

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada